Sofia Neila - Lletres

  La teua i la meua La teua vida i la meua no són tan distintes Tenim tot el temps del món i ni així Tenim temps per tindre-li ganes A tu també te van trencar les hores Abans de saber com gastar un rellotge I jo també m'he amagat quan no he fet El que diuen que has de fer La meua banda i la teua no són tan llunyanes A les dos mos cou el sol a l'estiu I les dos tenim fred a vegades I tens una casa on no cabeu tots I una guitarra que no saps tocar-la I jo també l'he tocat per saber Com és el que toques tu La meua cara i la teua no són tan estranyes T'assegure que tens a mitja ciutat En coses al nas que ni pots esperar-te I jo també tinc una cosa en el ull Que pique sempre que no sé on posar-lo I tu també t'has furgat el bescoll Per trobar què tens trencat

  Serà Serà com una brisa Vindrà en la foscor Farà una llei precisa Que va matant la por I està davant dels astres Davant de tots els móns Ací entre tots nosaltres En un forat del cos Viurà a peus d'estàtues Sabrà els nostres noms Dirà adéu a qui calgue Quan sap que ja es fa fosc I és vella com l'oliva Té veu de mil cantars I sap que mai l'han vista I menja quan li va Serà com una pista  D'allò de més enllà Creurà que l'hem prevista Doncs ja ens ha estat abans I sempre la sorprenen Plorant: "No sap què fa" I mai se recuperen D'haverla vist tornar

  Pla A Serà de veres que a la fi no es morirem i ens hem de traure unes oposicions? Per no vore com de car se posa tot He inventat un altre món i una ficció Esta nit morirem entre abraços No caldrà que me mentisques més Si el futur és el conte que ens conten, Per què està passant mentre ho vivim? Saps que m'han dit que si esperes prou de temps se't passa l'ànsia i sempre pots dormir? És mentida, saps que m'ho he inventat Però t'ho creuries perquè fora veritat Esta nit dormirem sense manta Deixarem que mos desperte el sol Jo fingiré que mai farem els quaranta Tu diràs que no hi ha més món que açò

  Barcelona no me deixa dormir Barcelona no me dixe dormir Me pregunte qui m’esperarà a ma casa I quan per fi arribe el son de la nit No puc parar de recordar-me a mi Barcelona no me dixe dormir Són la resta o jo només sóc la que plore? No sé encara qui conec, qui és amic Ni tot el que encara no conec d’ací. Tot el que m’estàs fent perdre’m I tot allò que alhora em perd jo de tu Tant que vaig somniar en la teua llum I ara només t’esbrine com qui mire entre el fum Barcelona no me dixe dormir Jo no volie fer-me major Sou vosatros els que vau insistir I també em vau fer conscent que un dia em vaig a morir Que no tinc tot el temps del món Que no hi seré per sempre i l’altre és pura mentida Que no confie tant, que no me deixe enganyar Que com sóc dona tinc un handicap de per vida Si no sóc d’ací, I no sóc d’allà tampoc, On manque, on sobre jo? O no sóc d’enlloc? Castelló tampoc me dixe dormir Però al menys és una nit més coneguda Ja sé que encara sóc torpe i sóc menuda Però per un...

  Ja sé que no se demana Si sempre me veus malalta És que no sé respirar només fum Si sent que hi ha algú que falta Sempre espere que no sigues tu I si te dic que el mal que tinc no cura ací? Si t’explicara açò que vull com mai t’ho he dit? Si te contara on aniré, vindràs amb mi? Ja sé que no se demana Viatges que no terminen on volen tindre llar Són el consol que ens quede en tornar Tots els somnis que no vols contar-me per no mentir Se t’escolen pels ulls en despertar I no sé que és el que falta Però no vaig a esperar a l’hivern Si creus que demane massa Per què no esperes a vore si ix bé? I si no sols tinguera sort sinó raó? Què passaria si ho tinguérem tant a prop? Caldria que ho pensares tu per ser més bo? Ja sé que no se demana Tinc cinquanta maneres de dir-te quin és el pla I una llista de preguntes freqüents He apanyat una roda de premsa dalt al terrat Per si vols portar-te el no preparat I sé que te fa malícia Quan el camí se te’n va de les mans Doncs tinc la següent ...

  Llar i llum Tots els meus pensaments són per a tu El fred i la foscor que fan la llum Les hores que ens separen del futur La flor que m'acompanya i fon els nucs Són per a tu Camí de casa Malalta d'amargor Ja no vull trobar-te en un sinònim La gent que passa El vell que els passar Ja no me fa por tornar-me anònim I plore sempre que me'n vaig Camí de casa Me'l faig en un instant Ja no tinc més ganes d'enganyar-me M'espere massa I sempre estic dubtant Però ja no puc fer més parades I ja no sé com era abans I ja no sent el cos igual Eres llar i llum I tantes coses que mai no diré a ningú I d'altres que sovint voldria no haver sabut I moltes que només les sabràs tu

  Pagues tant la pena Pagues tant la pena Mai t'ho havien dit Fas molt bé els castells d'arena I tens un rumikub al pis Pagues tant la pena I eres favorit Del torneig local de vela I en les enquestes del CIS Pagues tant la pena  Que pagant m'he despagat I tu pagat d'eixir en antena Te tenim molt malcriat Pagues tant la pena Mai t'ho havien dit Parles en la boca plena I mai tens que pegar un crit Pagues tant la pena Sempre saps què dir Me recordes a com era Jo antes de marxar d'ací Pagues tant la pena  Que pagant m'he despagat I tu pagat d'eixir en antena Te tenim molt malcriat Pagues tant la pena Mai t'ho havien dit Pagues tant la pena Pagues tant Pagues tant la pena  Eres tan bon xic Ja m'ho deia adés t'auela I ho diu des que et van parir Pagues tant la pena Eres especial A la ESO eres tan fiera Que te triaven delegat Tots els cursos Pagues tant la pena  Que pagant m'he despagat I tu pagat d'eixir en antena Te tenim molt malcriat Pag...

La última vez que te fuiste La última vez que te fuiste Te dejaste la llave puesta La última vez que me viste Te dejé con la boca abierta Y aunque no sé, por qué fue, Me sentí bien por primera vez Tanto que hasta me creí que Me quedo y que aún me quedan Ganas y amor Por mostrar Pero sé que nunca vuelven Que es solo dar Sin cobrar Ni las sobras que te resten Porque quiero que esperes por mí Quiero que seas mi mejor amigo Quiero que cuando las cosas se tuerzan Tú quieras quedarte y quedarte conmigo Porque yo no estoy mejor así Porque yo a ti sí que te he querido ¿Por qué me vuelves la espalda Si cuando yo fui más de frente era estando contigo? Y aunque al final Siga igual En el fondo no me vale Que es solo dar Y esperar A que me entre lo que sale La última vez que te fuiste Te dejaste la llave puesta La última vez que me viste Te dejé con la boca abierta Y aunque no sé, por qué fue, Me sentí bien por primera vez Tanto que hasta me creí que Me quedo y que aún me quedan Ganas y amo...

  La llum matinera Sé que milers de nits enrere Els humans ja ens abraçàvem  Per tenir-li por a les feres Sé que a la fi de l'últim segle Quedarà un sabut que diga Que morir ja no és el que era Sé que l'espera és més fàcil Quan no saps que esperes Sé que has passat els últims dies Estudiant les veus celestes Per si canvien quan no mires Tens l'esperança ben sincera Que si tots guaitem alhora Trobarem un vent que ens guie Però sé que l'espera és més fàcil Si apagues l'antena I no trobe que tinguem mai a temps la manera Hi ha qui porte una vida cridant contra el vent  Creus que eres la primera? I no sé que més pots fer i encara que ho sapiguera Hi ha mil cordes lligant-nos les mans amb els peus I ens claven a l'era I ens fan mirar al cel una llum matinera Sé que me dius que hi ha darrere Tota la història sencera Però no sé què t'esperes Som un ramat astut d'amebes El que queda d'una estrela I ni sé si això és de veres Sé que l'espera és més fàcil A...

  La decisió La decisió d'abandonar-me a la por I enfrontar-me a pressió contra una cordell que s'estira Quan en el fons sé que se trencara en dos Creure en remeis que brollaran del no-res Apostar en invents que me pareixen mentida Dir-los que sí quan de bo pense que no Dir als amics que ja no té solució I patir endebades per trobar una eixida Sé que menos per mi n'hi ha una per a tot el món Fer com si ja no me poguera fer mal Quan te trobe en tornar i te me fas la dormida I me dius entre somnis que no vols despertar El temps ens ha fet molt de mal Tant que no ho curarà esperar I tinc l'estranya sensació Que quan me dius cridant el que penses de mi No puc apartar els ulls ni escopir el verí I si tot el que penses és tan de veritat Per què vens cada nit per contar-me què tal? Quan la veu s'escampa Tinc un foc que canta Per què sempre me castigues Quan saps que no tinc defenses? No tindràs més que mentides Si no vols saber què pense Per què sempre me castigues Quan sa...

  A vegades El tren ix a les dotze Del primer dimarts d'agost Anem tirant pal cotxe  No sé si tindré valor En moments aixina Només puc pensar en buidar-me per dins Perquè si me gire I veig la porta sé que no me trauran d'ací Un pa fet a mà Cireres roges d'alegria Són records que mai no tornaran I tota una vida sencera ja m'està oblidant I ni una vida ni mitja m'estan esperant A l'altra banda A vegades Voldria que fórem com dos núvols tendres que s'apaguen Voldria que fórem com la pluja que s'esvara a l'arbre Dos gotes regalimant I no patir perquè s'acabe Ja està llesta L'aigua que guardàvem per sequeres com aquesta L'aigua amb què sopàvem els diumenges a la fresca I ara que no queden més que els tolls d'una tempesta La bec agenollada I ara que no estem de festa Ara que no sent res més que els ecos d'una orquestra Ara que s'acabe tot el que créiem promesa Els plans on entràvem tu i jo Les nits on s'acabava el món La por cad...

  La herida Después de tanto caminar Y de intentarme convencer Que todo gira en torno a mí en este mundo inquieto Solo quiero regresar Y no sé cómo volver No sé de dónde coger de aquí pa estar completo Cada vez me importa menos De donde viene y color Solo con mirarlo adentro aquí está Y no puedes ver brillar El mundo que hay afuera, aquí encuentro Tanta luz interior, tan tan tanta Tanta luz que sale de mi cuerpo Y una voz En un silencio de una canción Y no me conformo Con dejarme sorprender De vez en cuando Quiero ganármelo Quiero una herida Que sirva pa hacerme crecer Sin tanta espina Que no me arranque lo que queda del querer Para caminar No volver atrás Solo pude oírte hablar Sobre lo que estuvo mal Cuando supe que el cariño siempre se lo queda el mar Que no es algo que escapó Y que nunca faltará Y que por más que lo intente más me cuesta ir más allá Más allá de lo que piensas Hay un cerrojo ante ti Y aunque no lo abras ahí se queda Y no puedes ver brillar El mundo que hay...

Cuando es de noche Cuando es de noche Y la luna ya no está Se acerca el lobo Y me enseña a aullar El cielo habla La luna canta Pero el bosque calla Porque se ha puesto a llorar Cuando es de noche Y la luna ya no está Se apaga el fuego Pues recuerda que es mortal Se para el río Y baila el viento Pero el bosque calla Porque me ha visto llorar He visto a mis hermanos caer con la lluvia Florecer junto a la tierra y que salga un laurel Y marchitarse mientras desde la luna Creo que yo también me pondré a llover He visto a mis hermanos caer con la lluvia Florecer junto a la tierra y que salga un laurel Y marchitarse mientras desde la luna Creo que yo también me pondré a llover Cuando anochezca

L'aplec Per a trobar una forma millor De repartir tot el que no ens emplena S'haurà de fer un aplec entre tots I omplir una llista del que paga la pena Per a aplegar i posar-s'hi d'acord Esborrarem el delme de veres Per no tornar a pagar el jornal De qui ni una volta no ha vist les figueres I escomençar una vida distinta I fer com si sempre l'haguérem viscuda I així oblidar tanta fam i desastres Tindrem a la fi una pau merescuda I tornarem a les cases més grans Les que mai ens han deixat ser les nostres Les omplirem d'instruments musicals I penjarem gàbies buides del sostre Ja està ací L'aire que ens recorde Que no hem d'esperar permís Ja hem granat i hem posat ordre I ara que ja no pots fer res més contra les noves normes Ara que ja veus que no ens fas falta plores i t'enfones Per què no ens oblides?  Ja no ets tu qui descansa Per què hem aguantat un món ple de mentides I una vida falsa? Prepararem un sopar popular Convidarem a vells i criatures Dem...