Cuando es de noche


Cuando es de noche

Cuando es de noche
Y la luna ya no está
Se acerca el lobo
Y me enseña a aullar

El cielo habla
La luna canta
Pero el bosque calla
Porque se ha puesto a llorar

Cuando es de noche
Y la luna ya no está
Se apaga el fuego
Pues recuerda que es mortal

Se para el río
Y baila el viento
Pero el bosque calla
Porque me ha visto llorar

He visto a mis hermanos caer con la lluvia
Florecer junto a la tierra y que salga un laurel
Y marchitarse mientras desde la luna
Creo que yo también me pondré a llover


He visto a mis hermanos caer con la lluvia
Florecer junto a la tierra y que salga un laurel
Y marchitarse mientras desde la luna
Creo que yo también me pondré a llover

Cuando anochezca

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

A vegades

  A vegades El tren ix a les dotze Del primer dimarts d'agost Anem tirant pal cotxe  No sé si tindré valor En moments aixina Només puc pensar en buidar-me per dins Perquè si me gire I veig la porta sé que no me trauran d'ací Un pa fet a mà Cireres roges d'alegria Són records que mai no tornaran I tota una vida sencera ja m'està oblidant I ni una vida ni mitja m'estan esperant A l'altra banda A vegades Voldria que fórem com dos núvols tendres que s'apaguen Voldria que fórem com la pluja que s'esvara a l'arbre Dos gotes regalimant I no patir perquè s'acabe Ja està llesta L'aigua que guardàvem per sequeres com aquesta L'aigua amb què sopàvem els diumenges a la fresca I ara que no queden més que els tolls d'una tempesta La bec agenollada I ara que no estem de festa Ara que no sent res més que els ecos d'una orquestra Ara que s'acabe tot el que créiem promesa Els plans on entràvem tu i jo Les nits on s'acabava el món La por cad...
Més informació

Barcelona no me deixa dormir

  Barcelona no me deixa dormir Barcelona no me dixe dormir Me pregunte qui m’esperarà a ma casa I quan per fi arribe el son de la nit No puc parar de recordar-me a mi Barcelona no me dixe dormir Són la resta o jo només sóc la que plore? No sé encara qui conec, qui és amic Ni tot el que encara no conec d’ací. Tot el que m’estàs fent perdre’m I tot allò que alhora em perd jo de tu Tant que vaig somniar en la teua llum I ara només t’esbrine com qui mire entre el fum Barcelona no me dixe dormir Jo no volie fer-me major Sou vosatros els que vau insistir I també em vau fer conscent que un dia em vaig a morir Que no tinc tot el temps del món Que no hi seré per sempre i l’altre és pura mentida Que no confie tant, que no me deixe enganyar Que com sóc dona tinc un handicap de per vida Si no sóc d’ací, I no sóc d’allà tampoc, On manque, on sobre jo? O no sóc d’enlloc? Castelló tampoc me dixe dormir Però al menys és una nit més coneguda Ja sé que encara sóc torpe i sóc menuda Però per un...
Més informació