A vegades
A vegades
El tren ix a les dotze
Del primer dimarts d'agost
Anem tirant pal cotxe
No sé si tindré valor
En moments aixina
Només puc pensar en buidar-me per dins
Perquè si me gire
I veig la porta sé que no me trauran d'ací
Un pa fet a mà
Cireres roges d'alegria
Són records que mai no tornaran
I tota una vida sencera ja m'està oblidant
I ni una vida ni mitja m'estan esperant
A l'altra banda
A vegades
Voldria que fórem com dos núvols tendres que s'apaguen
Voldria que fórem com la pluja que s'esvara a l'arbre
Dos gotes regalimant
I no patir perquè s'acabe
Ja està llesta
L'aigua que guardàvem per sequeres com aquesta
L'aigua amb què sopàvem els diumenges a la fresca
I ara que no queden més que els tolls d'una tempesta
La bec agenollada
I ara que no estem de festa
Ara que no sent res més que els ecos d'una orquestra
Ara que s'acabe tot el que créiem promesa
Els plans on entràvem tu i jo
Les nits on s'acabava el món
La por cada vegada que me deies que no
Cada volta que gires
Se me trenque la cara
Cada volta que miren
Se m'esborra la mirada
Cada volta que gires
Se m'acaba l'aire
I tinc por que no torne a entrar
Amb por de no tornar a respirar sense por
De no tornar a respirar amb por
De no tornar a respirar
Sense por
De no tornar a respirar
A vegades
Voldria que fórem com dos núvols tendres que s'apaguen
Voldria que fórem com la pluja que s'esvara a l'arbre
Dos gotes regalimant
I no patir perquè s'acabe
Me vas cridar tot just quan se n'anava el tren
Totes les veus en pausa només per un moment
Me feies senyes per mirar dalt un tros de cel
M'esperes i tots dos alhora recordem
Totes les coses que se'ns van quedar per fer
Els anys que passen i que no podran ser
I les mentides que no porten a res
Pa estar a gust només dos voltes al mes
A vegades
Voldria que fórem com dos núvols tendres que s'apaguen
Voldria que fórem com la pluja que s'esvara a l'arbre
Dos gotes regalimant
I no patir perquè s'acabe
Cada volta que gires
Se me trenque la cara
Cada volta que miren
Se m'esborra la mirada
Cada volta que gires
Se m'acaba l'aire
I tinc por que no torne a entrar
Amb por de no tornar a respirar sense por
De no tornar a respirar
A vegades
Voldria que fórem com dos núvols tendres que s'apaguen
Voldria que fórem
Un pa fet a mà
Cireres roges d'alegria
Són records que mai no tornaran
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada