Barcelona no me deixa dormir

 

Barcelona no me deixa dormir

Barcelona no me dixe dormir Me pregunte qui m’esperarà a ma casa I quan per fi arribe el son de la nit No puc parar de recordar-me a mi Barcelona no me dixe dormir Són la resta o jo només sóc la que plore? No sé encara qui conec, qui és amic Ni tot el que encara no conec d’ací. Tot el que m’estàs fent perdre’m I tot allò que alhora em perd jo de tu Tant que vaig somniar en la teua llum I ara només t’esbrine com qui mire entre el fum Barcelona no me dixe dormir Jo no volie fer-me major Sou vosatros els que vau insistir I també em vau fer conscent que un dia em vaig a morir Que no tinc tot el temps del món Que no hi seré per sempre i l’altre és pura mentida Que no confie tant, que no me deixe enganyar Que com sóc dona tinc un handicap de per vida Si no sóc d’ací, I no sóc d’allà tampoc, On manque, on sobre jo? O no sóc d’enlloc? Castelló tampoc me dixe dormir Però al menys és una nit més coneguda Ja sé que encara sóc torpe i sóc menuda Però per un moment no me fa tant mal el pit Barcelona no me dixes dormir El teu rollo hipster molave però ara ja canse I encara no vos entenc al parlar Semble que teniu un problema en tanta æ Mai no aprendré a somniar Mai no aprendré com llepar-me les ferides Mai no sabré com fer per fer-me estimar Perquè encara no sé com s’ho fa la gent que s’estime Si no sóc d’ací, I no sóc d’allà tampoc, On manque, on sobre jo? O no sóc d’enlloc? Barcelona no me dixe dormir, Jo no volie fer-me major i No tinc tot el temps del món, O no sóc d’enlloc? Tot el que m’estàs fent perdre’m, I encara no vos entenc al parlar, I ara només t’esbrine com qui mire entre el fum Barcelona no me dixe dormir.