L'aplec


L'aplec

Per a trobar una forma millor
De repartir tot el que no ens emplena
S'haurà de fer un aplec entre tots
I omplir una llista del que paga la pena

Per a aplegar i posar-s'hi d'acord
Esborrarem el delme de veres
Per no tornar a pagar el jornal
De qui ni una volta no ha vist les figueres

I escomençar una vida distinta
I fer com si sempre l'haguérem viscuda
I així oblidar tanta fam i desastres
Tindrem a la fi una pau merescuda

I tornarem a les cases més grans
Les que mai ens han deixat ser les nostres
Les omplirem d'instruments musicals
I penjarem gàbies buides del sostre

Ja està ací
L'aire que ens recorde
Que no hem d'esperar permís
Ja hem granat i hem posat ordre

I ara que ja no pots fer res més contra les noves normes
Ara que ja veus que no ens fas falta plores i t'enfones
Per què no ens oblides? 
Ja no ets tu qui descansa
Per què hem aguantat un món ple de mentides
I una vida falsa?

Prepararem un sopar popular
Convidarem a vells i criatures
Demolirem el maset senyorial
En totes les deu mil escultures

Construirem un centre cultural
En totes les pedretes perdudes
Ensenyarem a sumar i restar
I gaudirem amb noves lectures

Ja està ací
L'aire que ens recorde
Que no hem d'esperar permís
Ja hem granat i hem posat ordre

I ara que ja no pots fer res més contra les noves normes
Ara que ja veus que no ens fas falta plores i t'enfones
Per què no ens oblides? 
Ja no ets tu qui descansa
Per què hem aguantat un món ple de mentides
I una vida falsa?

Menos faena
Faena pa tots
Produir lo que cal
I tenir-lo entre tots

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

A vegades

  A vegades El tren ix a les dotze Del primer dimarts d'agost Anem tirant pal cotxe  No sé si tindré valor En moments aixina Només puc pensar en buidar-me per dins Perquè si me gire I veig la porta sé que no me trauran d'ací Un pa fet a mà Cireres roges d'alegria Són records que mai no tornaran I tota una vida sencera ja m'està oblidant I ni una vida ni mitja m'estan esperant A l'altra banda A vegades Voldria que fórem com dos núvols tendres que s'apaguen Voldria que fórem com la pluja que s'esvara a l'arbre Dos gotes regalimant I no patir perquè s'acabe Ja està llesta L'aigua que guardàvem per sequeres com aquesta L'aigua amb què sopàvem els diumenges a la fresca I ara que no queden més que els tolls d'una tempesta La bec agenollada I ara que no estem de festa Ara que no sent res més que els ecos d'una orquestra Ara que s'acabe tot el que créiem promesa Els plans on entràvem tu i jo Les nits on s'acabava el món La por cad...
Més informació

Barcelona no me deixa dormir

  Barcelona no me deixa dormir Barcelona no me dixe dormir Me pregunte qui m’esperarà a ma casa I quan per fi arribe el son de la nit No puc parar de recordar-me a mi Barcelona no me dixe dormir Són la resta o jo només sóc la que plore? No sé encara qui conec, qui és amic Ni tot el que encara no conec d’ací. Tot el que m’estàs fent perdre’m I tot allò que alhora em perd jo de tu Tant que vaig somniar en la teua llum I ara només t’esbrine com qui mire entre el fum Barcelona no me dixe dormir Jo no volie fer-me major Sou vosatros els que vau insistir I també em vau fer conscent que un dia em vaig a morir Que no tinc tot el temps del món Que no hi seré per sempre i l’altre és pura mentida Que no confie tant, que no me deixe enganyar Que com sóc dona tinc un handicap de per vida Si no sóc d’ací, I no sóc d’allà tampoc, On manque, on sobre jo? O no sóc d’enlloc? Castelló tampoc me dixe dormir Però al menys és una nit més coneguda Ja sé que encara sóc torpe i sóc menuda Però per un...
Més informació

Cuando es de noche

Cuando es de noche Cuando es de noche Y la luna ya no está Se acerca el lobo Y me enseña a aullar El cielo habla La luna canta Pero el bosque calla Porque se ha puesto a llorar Cuando es de noche Y la luna ya no está Se apaga el fuego Pues recuerda que es mortal Se para el río Y baila el viento Pero el bosque calla Porque me ha visto llorar He visto a mis hermanos caer con la lluvia Florecer junto a la tierra y que salga un laurel Y marchitarse mientras desde la luna Creo que yo también me pondré a llover He visto a mis hermanos caer con la lluvia Florecer junto a la tierra y que salga un laurel Y marchitarse mientras desde la luna Creo que yo también me pondré a llover Cuando anochezca
Més informació