Pla A

 

Pla A

Serà de veres que a la fi no es morirem
i ens hem de traure unes oposicions?
Per no vore com de car se posa tot
He inventat un altre món i una ficció

Esta nit morirem entre abraços
No caldrà que me mentisques més
Si el futur és el conte que ens conten,
Per què està passant mentre ho vivim?

Saps que m'han dit que si esperes prou de temps
se't passa l'ànsia i sempre pots dormir?
És mentida, saps que m'ho he inventat
Però t'ho creuries perquè fora veritat

Esta nit dormirem sense manta
Deixarem que mos desperte el sol
Jo fingiré que mai farem els quaranta
Tu diràs que no hi ha més món que açò

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

A vegades

Barcelona no me deixa dormir

Cuando es de noche