La decisió

 

La decisió

La decisió d'abandonar-me a la por
I enfrontar-me a pressió contra una cordell que s'estira
Quan en el fons sé que se trencara en dos

Creure en remeis que brollaran del no-res
Apostar en invents que me pareixen mentida
Dir-los que sí quan de bo pense que no

Dir als amics que ja no té solució
I patir endebades per trobar una eixida
Sé que menos per mi n'hi ha una per a tot el món

Fer com si ja no me poguera fer mal
Quan te trobe en tornar i te me fas la dormida
I me dius entre somnis que no vols despertar

El temps ens ha fet molt de mal
Tant que no ho curarà esperar
I tinc l'estranya sensació

Que quan me dius cridant el que penses de mi
No puc apartar els ulls ni escopir el verí
I si tot el que penses és tan de veritat
Per què vens cada nit per contar-me què tal?

Quan la veu s'escampa
Tinc un foc que canta

Per què sempre me castigues
Quan saps que no tinc defenses?
No tindràs més que mentides
Si no vols saber què pense

Per què sempre me castigues
Quan saps que no tinc defenses?
No tindràs més que mentides
Si no vols saber què pense

Trau-te d'ací
Dona't permís

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

A vegades

  A vegades El tren ix a les dotze Del primer dimarts d'agost Anem tirant pal cotxe  No sé si tindré valor En moments aixina Només puc pensar en buidar-me per dins Perquè si me gire I veig la porta sé que no me trauran d'ací Un pa fet a mà Cireres roges d'alegria Són records que mai no tornaran I tota una vida sencera ja m'està oblidant I ni una vida ni mitja m'estan esperant A l'altra banda A vegades Voldria que fórem com dos núvols tendres que s'apaguen Voldria que fórem com la pluja que s'esvara a l'arbre Dos gotes regalimant I no patir perquè s'acabe Ja està llesta L'aigua que guardàvem per sequeres com aquesta L'aigua amb què sopàvem els diumenges a la fresca I ara que no queden més que els tolls d'una tempesta La bec agenollada I ara que no estem de festa Ara que no sent res més que els ecos d'una orquestra Ara que s'acabe tot el que créiem promesa Els plans on entràvem tu i jo Les nits on s'acabava el món La por cad...
Més informació

Barcelona no me deixa dormir

  Barcelona no me deixa dormir Barcelona no me dixe dormir Me pregunte qui m’esperarà a ma casa I quan per fi arribe el son de la nit No puc parar de recordar-me a mi Barcelona no me dixe dormir Són la resta o jo només sóc la que plore? No sé encara qui conec, qui és amic Ni tot el que encara no conec d’ací. Tot el que m’estàs fent perdre’m I tot allò que alhora em perd jo de tu Tant que vaig somniar en la teua llum I ara només t’esbrine com qui mire entre el fum Barcelona no me dixe dormir Jo no volie fer-me major Sou vosatros els que vau insistir I també em vau fer conscent que un dia em vaig a morir Que no tinc tot el temps del món Que no hi seré per sempre i l’altre és pura mentida Que no confie tant, que no me deixe enganyar Que com sóc dona tinc un handicap de per vida Si no sóc d’ací, I no sóc d’allà tampoc, On manque, on sobre jo? O no sóc d’enlloc? Castelló tampoc me dixe dormir Però al menys és una nit més coneguda Ja sé que encara sóc torpe i sóc menuda Però per un...
Més informació

Cuando es de noche

Cuando es de noche Cuando es de noche Y la luna ya no está Se acerca el lobo Y me enseña a aullar El cielo habla La luna canta Pero el bosque calla Porque se ha puesto a llorar Cuando es de noche Y la luna ya no está Se apaga el fuego Pues recuerda que es mortal Se para el río Y baila el viento Pero el bosque calla Porque me ha visto llorar He visto a mis hermanos caer con la lluvia Florecer junto a la tierra y que salga un laurel Y marchitarse mientras desde la luna Creo que yo también me pondré a llover He visto a mis hermanos caer con la lluvia Florecer junto a la tierra y que salga un laurel Y marchitarse mientras desde la luna Creo que yo también me pondré a llover Cuando anochezca
Més informació